Durant els propers mesos d’abril i maig, es realitzarà de nou la Matèria Transversal d’Almia-Educa on l’alumnat de la UdL es pot matricular per tal d’obtenir 2 ECTS de MT. A més, s’oferiran de nou 4 webinars gratuïtes obertes a tots els públics on es parlarà de la importància de la comunicació a la ciutadania. Així, les webinars que s’oferiran són:

1. Webinar 1: Alfabetització social en ciència i tecnologia,com i perquè? a càrrec del Sr. Ruben Permuy, expert en comunicació científica (21.04.2022 de 19:30-20:30h). Enllaç de connexió: https://eu.bbcollab.com/guest/b3010de1a544412da6d8781400b64b5a
2. Webinar 2: Com comunicar ciència a diferents públics a càrrec de la Sra. Maria del Olmo, coordinadora del projecte Tàctica360º (05.05.2022 de 19:30-20:30h). Enllaç de connexió: https://eu.bbcollab.com/guest/e97436af6bfe40c3bd cebc0457dfc17c
3. Webinar 3: El Hierro a la vanguardia mundial de las energías renovables a càrrec de la Sra. Cristina Morales, responsable del gabinetede comunicación de Gorona del Viento (12.05.2022 de 19:30-20:30h). Enllaç de connexió: https://eu.bbcollab.com/guest/6cf8a92993244ad5918ad16061ce607f
4. Webinar 4: ALMIA exemple d’aldea sostenible a càrrec de la Dra. Luisa F. Cabeza, IP del projecte ALMIA (19.05.2022 de 19:30-20:30h). Enllaç de connexió: https://eu.bbcollab.com/guest/a382a18d46cf4f0dbffc4e97f8c091c2

Us animem a participar-hi!

Els membres d’EDO-UdL Òscar Flores, Isabel del Arco i Anabel Ramos-Pla coordinen el número especial “Technology Support in Higher Education and IT Impact on Engagement with Students” de la revista d’impacte Education Sciences (Q2 Scopus). En aquest número especial, es té en compte que  la COVID-19 ha generat una gran reorganització en l’educació a tot el món, obligant les institucions educatives a enfrontar-se a reptes mai vists. Centrant-se en l’entorn universitari, les universitats van descobrir que de sobte havien de traslladar tot el seu ensenyament, així com moltes altres tasques que ja no es podien dur a terme cara a cara, a un format virtual. Posteriorment, van començar a combinar gradualment estratègies híbrides cara a cara i virtuals.

Al llarg d’aquest procés, les TIC han exercit un paper fonamental. Han fet possible substituir l’assistència cara a cara, proporcionant continuïtat a moltes de les tasques que normalment es feien presencialment abans de la pandèmia, com classes, tutorials, gestió o coordinació. De fet, les eines tecnològiques han fet possible mantenir un alt nivell de contacte amb els estudiants, amb la idea de mantenir el seu compromís amb l’organització. Aquesta emergència ha donat lloc a canvis en el paper dels professors i estudiants. Aquests han hagut d’exercir la seva competència digital i assumir un paper més actiu i coresponsable en el propi procés d’aprenentatge. Donat aquest context, aquesta número especial té com objectiu crear una col·lecció d’articles relacionats amb l’ús de la tecnologia en l’educació superior i el seu impacte en el compromís dels estudiants. La idea és construir una comunitat d’autors i lectors per discutir l’última recerca i desenvolupar idees de formació innovadora, solucions i línies de recerca en el camp de l’ús de les TIC en l’educació superior i la seva influència en el compromís estudiantil.

Els temes d’interès inclouen, però no es limiten als següents aspectes:

– Estratègies per fomentar la participació dels estudiants en l’ús integrat de les TIC en l’educació superior;
– Disseny de mètodes d’avaluació que utilitzen les TIC per donar suport als processos d’aprenentatge autoregulats i l’autonomia;
– Anàlisi dels factors implicats en el desenvolupament de la competència digital dels professors i estudiants per a aconseguir la integració de les TIC en els processos de formació;
– Desenvolupament organitzatiu i factors estructurals que poden afectar el compromís dels estudiants en l’ús de les TIC;
– Les lliçons apreses de l’ensenyament d’emergència sobre les actituds dels estudiants i el compromís amb el seu propi procés d’aprenentatge.

Per a més informació, cliqueu aquí.

Membres de l’equip EDO-UdL (Dra. Isabel del Arco, Dr. Òscar Flores i Dra. Anabel Ramos-Pla)han publicat recentment nous materials docents sobre l’apoderament de la població en temes de salut. Els diferents materials (publicats en format vídeo) es poden consultar a al Repositori Obert de la UdL:

Chapitre 2: Vers l’autonomisation communautaire pour la promotion de la santé

Capítulo 2: Hacia el empoderamiento comunitario para la promoción de la salud

Capítol 2: Cap a l’empoderament comunitari per a la promoció de la salut

Chapitre 3: Communautés et organisations en santé

Capítulo 3: Comunidades y organizaciones saludables

Capítol 3: Comunitats i organitzacions saludables

Chapitre 4: Expériences d’autonomisation communautaire: pratiques de référence

Capítol 4: Experiències d’empoderament comunitari: pràctiques de referència

Capítulo 4: Experiencias de empoderamiento comunitario: prácticas de referencia

L’estudi realitzat per EDO-UdL University Professor Training in Times of COVID-19: Analysis of Training Programs and Perception of Impact on Teaching Practices (Ramos-Pla, del Arco & Flores, 2021) i publicat a la revista Education Sciences (Q2 Scopus),  ha sigut difós pel portal The Conversation.

En aquest estudi es va analitzar la formació del professorat universitari de les universitats catalanes, tant abans com després de la pandèmia, així com la percepció del seu impacte. Es realitzà un anàlisi dels programes de formació contínua per a professors. Posteriorment, es va aplicar un qüestionari dissenyat ad hoc per indagar en la percepció de l’impacte de la formació i es realitzà un anàlisi descriptiu i inferencial. Els resultats indicaven que va haver un augment de formació associada a eines digitals institucionals, avaluació en línia i disseny de cursos en línia. A més, es destaca l’esforç del professorat per posar en pràctica els coneixements adquirits, observant-se una major percepció de l’impacte en les àrees de Ciències Socials i Jurídiques i Arts i Humanitats. Les principals dificultats percebudes van ser la manca de temps per adaptar la seva pràctica docent als coneixements adquirits, així com la complexitat de realitzar una avaluació en línia. Es conclou l’estudi afirmant que existeix una necessitat de programes de formació contínua que ajudin a estavlir xarxes de recolzament i col·laboració entre professorat per la millora de la docència, i en els que una de les prioritats sigui l’avaluació en línia.

Per accedir a la notícia de The Conversation, feu click aquí.

L’estudi realitzat per EDO-UdL University Professor Training in Times of COVID-19: Analysis of Training Programs and Perception of Impact on Teaching Practices (Ramos-Pla, del Arco & Flores, 2021) i publicat a la revista Education Sciences (Q2 Scopus), ha sigut notícia diversos mitjans de comunicació:

• Pàgina web de la Universitat de Lleida
• Lleida Ràdio (UA1)

En aquest estudi es va analitzar la formació del professorat universitari de les universitats catalanes, tant abans com després de la pandèmia, així com la percepció del seu impacte. Es realitzà un anàlisi dels programes de formació contínua per a professors. Posteriorment, es va aplicar un qüestionari dissenyat ad hoc per indagar en la percepció de l’impacte de la formació i es realitzà un anàlisi descriptiu i inferencial. Els resultats indicaven que va haver un augment de formació associada a eines digitals institucionals, avaluació en línia i disseny de cursos en línia. A més, es destaca l’esforç del professorat per posar en pràctica els coneixements adquirits, observant-se una major percepció de l’impacte en les àrees de Ciències Socials i Jurídiques i Arts i Humanitats. Les principals dificultats percebudes van ser la manca de temps per adaptar la seva pràctica docent als coneixements adquirits, així com la complexitat de realitzar una avaluació en línia. Es conclou l’estudi afirmant que existeix una necessitat de programes de formació contínua que ajudin a estavlir xarxes de recolzament i col·laboració entre professorat per la millora de la docència, i en els que una de les prioritats sigui l’avaluació en línia.

La investigadora principal d’EDO-UdL, Dra. Isabel del Arco, ha editat un dels monogràfics de DOTS-UdL que acaba de publicar-se sota el segell de la editorial Dykinson (Q1 SPI):

• del Arco, I. (2021). Empoderamiento comunitario para la promoción de la salud. Madrid: Dykinson

El monogràfic, Empoderamiento comunitario para la promoción de la salud, té per objectiu és introduir en la conceptualització i aspectes més rellevants que caracteritzen l’apoderament comunitari orientat a la promoció de la salut. Es comença amb una conceptualització dels termes bàsics, enfocant les tendències dels últims anys en aquest camp, dibuixant eines i estratègies per a
fer efectiu aquest apoderament, dibuixant les conseqüències immediates que generen organitzacions i comunitats saludables i finalment presentant exemples de pràctiques de referència identificades segons uns criteris d’avaluació. En aquest monogràfic, també participen membres d’EDO-UdL en diferents capítols:

• Hacia el empoderamiento comunitario para la promoción de la salud (Isabel del Arco, directora de la Càtedra DOTS-UdL).
• Comunidades y organizaciones saludables  (Isabel del Arco, directora de la Càtedra DOTS-UdL i Paula Mullet)
• Prácticas de referencia de empoderamiento comunitario para la promoción de la salud (Anabel Ramos-Pla, membre de la Càtedra DOTS-UdL i Òscar Flores, professor associat de la FEPTS).

D’altra banda, també s’ha publicat el monogràfic Salud, Educación y Conectividad on s’explica com ha canviat i ha influït la digitalització en el món de l’educació, centrant-se especialment en la formació universitària la qual és, a vegades, la porta d’entrada a nous corrents educatius. En aquest monogràfic, participen membres d’EDO-UdL en un dels capítols:

• La docencia universitaria en línea durante la pandemia. Percepción de los estudiantes (Anabel Ramos-Pla, membre de la Càtedra DOTS-UdL i Òscar Flores, professor associat de la FEPTS).

La Dra. Isabel del Arco i la Dra. Anabel Ramos, membres d’EDO-UdL, van participar la passada setmna al XVI Congrés d’Internacional d’Organització Educatives (CIOIE), celebrat a Almeria.

Es va presentar un simposi sobre “Liderar equips en temps d’incertesa”, on també participaren el Dr. Pere Mercadé (UMA), la Dra. Mireia Tintoré (UIC), Dra. Ilidia Cabral i Dr. Jose Matias Alves (Universidad Católica Portuguesa, Oporto), la Dra. Carmen Álvarez (UC) i el Dr. Joaquín Gairín (UAB).

També es van presentar dues comunicacions: una sobre Living Labs i l’altra sobre avaluació en el model flipped classroom.

Per últim, la Dra. Isabel del Arco va intervenir a la taula rodona “Perspectives futures d’organització educativa”.

Per accedir a la web del congrés, cliqueu aquí.

La Dra. Isabel del Arco i la Dra. Anabel Ramos-Pla, juntament amb els membres de l’equip de recerca GREiA (Dr. Gabriel Zsembinski, Dr. Álvaro de Gracia i Dra. Luisa F. Cabeza) de l’Escola Politècnica Superior de la UdL, han publicat l’article “Implementing SDGs to a Sustainable Rural Village Development from Community Empowerment: Linking Energy, Education, Innovation and Research”.  L’article ha rebut finançament del programa d’investigació i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea sota els acorda de subvenció nº768824 i nº723596. També compta amb el recolzament parcial d’ICREA en el marc del programa ICREA Academia.

En aquest article s’explica com la despoblació rural és un fet mundial i té un efecte dominant sobre les ciutats mitjanes i petites, que actuen com a nucli de referència per als pobles petits. A més, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va subratllar que les disparitats entre les zones rurals i les urbanes són pronunciades i continuen creixent amb el temps. A nivell mundial, els habitants de les zones rurals manquen d’accés a serveis energètics moderns, la qual cosa afecta la productivitat i als serveis educatius i sanitaris, agreujant la pobresa, entre altres coses. Davant aquesta realitat, sorgeixen le següents preguntes de recerca: com podem actuar per a revertir aquesta realitat? Existeixen exemples de transformació en contextos rurals on l’apoderament de la comunitat és una estratègia clau? Aquest treball pretén descriure el procés de transformació d’un petit municipi rural cap a un desenvolupament sostenible, en paral·lel a l’activació de la productivitat local que ajudi a eliminar els efectes del despoblament rural. Per a això, s’ha establert el projecte ALMIA com a exemple de poble sostenible que és Almatret (Catalunya-Espanya). La columna vertebral d’aquest projecte és l’aposta per l’apoderament de la comunitat, on els principals resultats són la generació de xarxes amb experts i investigadors per a ajudar a la transició energètica del municipi, la implicació de l’administració local, l’aposta pel desenvolupament tecnològic, així com el desenvolupament socio-comunitari. A més, les activitats desenvolupades dins del projecte ALMIA estan alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, alineació que s’analitza detalladament. D’aquesta manera, aquest treball pretén continuar posant en valor les pràctiques de desenvolupament sostenible existents relacionades amb l’apoderament de la comunitat, amb la finalitat de promoure pràctiques similars.

L’article ha estat publicat a la revista d’alt impacte Sustainability (Scopus, JCR).

Per consultar l’article, cliqueu aquí.

Avui a les 18h, en Ramon Sans ha realitzat la xarrada “La transició energètica del Segle XXI”, organitzada per l’equip ICE ALMIA-educativa (enginyer industrial).

Durant la jornada, ha parlat sobre la necessitat de la transició energètica cap a les energies renovables.

També s’ha focalitzat en Lleida i Almatret.

Tenint en compte el context d’emergència climàtica, d’interès mundial i on moltes recerques es focalitzen en la necessitat de fer una transició energètica, esdevé necessari que persones com el Sr. Ramon Sans facin conèixer  la ciutadania quin futur ens espera i quines possibles solucions existeixen.

A més, s’ha anunciat la convocatòria dels nous premis ALMIA.

La xarrada ha sigut del tot profitosa!

Les membres d’EDO-UdL, Dra. Isabel del Arco i Dra. Anabel Ramos-Pla juntament amb la Dra. Mireia Tintoré (UIC), acaben de publicar un article d’alt impacte (Scopus Q1) a la revista Heliyon (editorial El Sevier).

Aquest article analitza els recursos personals de lideratge utilitzats per una mostra de directors de centres educatius de Catalunya (Espanya) durant els períodes de confinament i postconfinament a causa de la crisi del COVID-19. Per a dur a terme l’estudi es va dissenyar,  validar i  proporcionar un qüestionari als directors dels centres d’Educació Primària. El qüestionari analitzava els recursos personals de lideratge (RPL) utilitzats pels directors durant els períodes de confinament i postconfinament, en comparació amb l’antiga normalitat. Els resultats de l’anàlisi de dades van confirmar que el paper dels directors va ser crucial per a reconduir la situació i completar el curs acadèmic de manera satisfactòria. Els directors van puntuar notablement els seus recursos de lideratge en l’anterior normalitat i van mantenir la proactivitat en un nivell similar durant la crisi. No obstant això, altres recursos van obtenir una puntuació més baixa durant el mateix període. Com a resultat directe, va haver-hi un alt grau d’adaptació a aquesta situació per part dels directors. Els resultats indiquen que els directors no dirigeixen de la mateixa manera en temps de crisi que en temps de normalitat. L’edat, l’experiència i el tipus d’escola influeixen en els resultats de l’antiga normalitat, però no en temps de crisis.

Per a consultar l’article complet, cliqueu aquí.